Un dia al bus (matí)

De bon matí, quan la ciutat es lleva la mandra, pujo al bus cap a la feina. A  la parada, un grup de gent bastant heterogeni. Ja fa dies que la noia embarassada no apareix; deu ser que ja ha nascut la seva filla. Els i les estudiants estan d’exàmens i no pugen. A dins, cada dia un conductor diferent; alguns més simpàtics, altres més sorruts. Els companys de feina estan a la part del darrera. Davant, una varietat que de gent: un grup de senyores ja passada la cinquantena que no sé a on van i em tenen ben intrigada. Una noia de trets asiàtics puja amb la seva filla, una nena molt espavilada i fan el curt trajecte fins l’escola, a on ja hi ha un o una vigilant que para el trànsit quan és necessari. La nena té una trets més barrejats, no són del tot asiàtics. Endormiscada deixo volar la ment i penso quina història hi ha darrere d’elles dues, que transmeten una força sensació d’amor i unió. També hi ha el senyor que sempre l’he vist amb la mateixa roba (no és un uniforme) i que baixa amb la seva motxilla vermella prop del forn de pa. I l’altre senyor que va fent cops de cap i baixa just abans de creuar el pont. I un llarg etcètera, però el trajecte s’acaba, almenys per mi, davant de la facultat...