Amsterdam, dia 1 (part II)

Enfredorits com estem, fem una parada tècnica, que aprofitem per fer un mos i agafar forces per la resta del recorregut. Ens dirigim cap al Behinjof, el beguinatge de la ciutat, a on hi ha una església catòlica oculta, en contraposició amb l’opulència de la protestant. Hi entrem i ens escalfem una mica! També el guia ens explica els motius de que la ciutat tingui com a símbol tres XXX; en principi molts ciutadans no sabien ni llegir ni escriure, i era la manera com signaven. Una altra teoria és que significa els tres pecats. Els habitants de la ciutat tampoc tenien cognoms. Així que obligats per les autoritats franceses que van començar a tenir, van posar-se noms veritablement ridículs que encara avui perduren. Continuem el tour i el noi que ens ensenya la ciutat ens explica el misteri de la ciutat d’Amsterdam: la llegenda diu que hi havia un senyor vell que es moria i li van donar una hòstia. Ell la va vomitar i unes monges que l’assistien la van tirar al foc... però l’hòstia en va sortir sencera! La van portar al capellà dins una urna i quan van ser-hi davant... l’urna era buida! I així unes quantes vegades! Van fer construir una església que es va cremar però en va sobreviure l’hòstia. La van tornar a reconstruir i tres quarts del mateix. Finalment, en una nova església la van resguardar dins d’una urna de plata, que un noi va robar i va tirar l’hòstia al riu... i d’allí ja no en va sortir. Segons sembla, aquesta llegenda va aportar moltíssim peregrins i conseqüentment, molts diners a la ciutat.... Continuem caminant i ens parem davant el que fou la primera casa ocupada de la ciutat; la llei d’ocupació es va derogar fa tant sols quatre mesos. Resumint molt, fins al moment, si algú estava absent durant més de 365 dies, ho havia de notificar al govern, que buscava algú que l’ocupés, a preu assequible; a més es vigilava que no es fessin destrosses; així es resolia el problema de la manca d’habitatge. La següent parada és per menjar una mica de formatge, davant l’estàtua de Multatuli. Aquest senyor holandès vivia a Indonèsia, durant molt de temps, colònia holandesa. La societat d’aquell país pensava que a les seves colònies no hi havia esclavitud, però sí; ell ho va voler denunciar, però no li van deixar publicar el llibre amb el seu nom original, així que després d’un temps d’estira-i-arronsa, ho va poder fer però amb el sobrenom de Multatuli. Gràcies a això els holandesos van veure què succeïa a les seves colònies. Prop d’allí també hi ha una de les façanes més estretes de la ciutat. En algun moment del periple el noi també ens fa notar que en algunes cantonades hi ha com uns estranys elements, que es veu que serveixen per dissuadir als nois de fer-hi les necessitats, ja que esquitxen. I per les noies, també hi ha cantonades amb baranes punxants... Continuant el camí ens parem davant d’una església, a tocar a prop de la casa d’Anna Frank. El guia ens relata que si mirem al terra hi ha com un triangle de tres puntes que vol simbolitzar la unió de les comunitats jueva, homosexual i la gent de la gent d’Amsterdam, ja que van ser els únics que durant la segona guerra mundial van plantar cara a Hitler, que tenia uns sequaços que atemorien, sobretot, els jueus. Tot i que molts havien marxat, els pocs que quedaven tenien una vida molt dura; els habitants d’Amsterdam, en solidaritat van decidir sortir al carrer i fer una vaga, que va ser sufocada pels maleïts assassins nazis, però van ser els únics que van tenir el valor d’enfrontar-se a aquells monstres. I amb el bon regust de saber, que malgrat la desgràcia hi havia molta solidaritat, acabem el tour. Cansats i morts de fred retornem cap a la zona a on tenim el hostel i prenem begudes calentes en un famós coffee shop, un Rockjerai. Reconfortats, passegem una mica pels carrers, tots amb les botigues obertes i fem el turista fins el moment que en fiquem dins un pub irlandès (com no!) per veure el partit que el Barça acabarà guanyant per 0-3 davant l’Hèrcules. Satisfets, anem a menjar una pizza i cap al hostel, a on prenem una copa dins l’animat bar que hi ha al subterrani i anem ja a descansar cos i ment!

(La fotografia és del beguinatge d’Amsterdam, a on hi ha l’església catòlica oculta a on els practicants hi podien fer els seus rituals, ja que el país és bàsicament protestant. Dins del beguinatge també hi ha la casa més antiga de la ciutat que es conserva).