Per què no el meu país?

Dinant amb els companys de feina oriünds de diferents parts del globus, sovint s’enorgulleixen de les seves seleccions nacionals, ja siguin de Grècia, Iran o Bangladesh. I jo protesto perquè el meu país no té encara seleccions oficials. Em fa ràbia no poder discutir amigablement de campionats del món de futbol o de bàsquet, ja que el meu país no hi està representat. Fins quan? Se’m revolten les entranyes, però espero que quan els pugui tornar a retrobar pugui dir que Catalunya potser es trobarà a la final d’un campionat amb alguns dels seus països. Encara queda molta feina per fer, però malgrat els mals moments que tenim, no és moment de claudicar i no defallir fins que les nostres seleccions representin el nostre país lliure en diferents competicions internacionals!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"