El castell de Gent


Un d’aquests diumenges per la ciutat, després d’anar al mercat de Ledeberg sempre que sóc per aquí, vaig decidir anar a visitar el castell de Gent, el Gravensteen (http://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_de_los_Condes_de_Gante ), el castell dels comtes de Gent. Sempre hi passo per davant, majestuós, impertèrrit al pas dels anys, però finalment vaig entrar-hi, previ pagament de 8 euros (trobo el preu una mica excessiu, ja que part de l’edifici està en reconstrucció i no tot es pot visitar). Segons els fullets informatius, l’aspecte actual del castell és obra de Felip d’Alsàcia, que el va fer reconstruir el 1180. A partir del segle XIV la fortalesa perdé la seva funció militar i des de llavors, ha tingut diferents activitats: com a cort de justícia, com a lloc per filar cotó, etc. Un cop a dins, vaig pujar directament ja cap a la primera torre. Pel mig hi trobí un museu amb una munió de malles, armadures i armes usades durant un bon piló de segles. Mare meva, quin “malt rotllo” de veure tants utensilis per matar! El següent esglaó fou un terrat en una de les torres. La imatge des d’allí era realment espectacular, amb tota la ciutat sota els peus, amb els seus imponents edificis! Després, vaig baixar a una de les altres sales, a on hi havia una guillotina, reconstrucció d’una que fou utilitzada fins a principis del segle passat, i segons el plafó informatiu, la fulla era autèntica! I continuant amb tot el recorregut macabre, en una de les sales que altre temps fou una cambra, hi havia tot d’eines i reconstruccions d’estris utilitzats per torturar... Grillons amb punxes, imatges de presoners enganxats a les parets, homes que els asseien en bancs alçats i amb pesos als peus, lliteres a on lligaven els presos i els hi posaven un embut per endosar-los aigua i un llarg i fastigós etcètera. M’ha cridat l’atenció que fins i tot en la manera de morir els rics tenien “privilegis”. Tot i ser condemnats a mort, no els cremaven ni els penjaven, sinó que els hi tallaven la crisma amb una espasa especial... Una mica trasbalsada per tot el que vaig veure, ja que l’empatia vers els hi ho van patir en algun moment es va fer molt present, vaig sortir i vaig defora, després de passar per la zona de la presó i la sala de l’audiència (que al segle dinou acollí la maquinària per filar llana). Tot passejant pel voltant de la muralla i contemplant les parts del castell que encara s’estan reconstruint he tornat a contemplar la bellesa de Gent. I per finir la visita, la zona de la presó i de la capella, abans de sortir i donar per acabada la visita.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís