Sicília (I): Girona-Trapani-Érice-Palerm

Dijous al matí; llevar-se, una dutxa per despertar-se i directes a l’aeroport. Un cop allí mirem les pantalles i... el nostre vol està retardat durant gairebé dues hores a causa d’una vaga de controladors francesos. Pacientment esperem i ens entretenim a preparar possibles rutes per a fer un cop arribem a destí. Finalment l’avió s’enlaira i gairebé a les 4 arribem a destí. Només d’arribar, rebo la trucada del noi de l’alberg a veure a quina hora arribem! Seguidament anem a recollir el cotxe que ja teníem reservat i decidim anar a visitar Érice, una de les poblacions recomanades a les guies. Però... sorpresa, el camí estava tallat a causa de les pluges caigudes no feia gaires dies a l’illa. Com podem, trempegem la situació i anem a fer una volta per un altre poble, amb marejada inclosa per una sinuosa carretera. Finalment, arribem al cim del cingle a on està situada la preciosa Érice, un poble eminentment turístic però que en ple febrer té un encant especial. La pena és la boira que ens priva de la vista. Passegem una miqueta pel poble, amb els seus carrers de pedra i ens delectem amb la vista que ens ofereix el capvespre. Un castell vigila el paisatge, silenciós, mentre la ventisca em transporta mentalment a un piló de segles enrere. Finalment, quan la fosca ja s’ha fet mestressa de la situació, agafem el cotxe, parem a comprar algunes queviures i marxem en direcció a Palerm, a on tenim el hostel encarregat. Només d’arribar a la ciutat ens sorprèn la salvatge manera com condueix la gent! Arribem al portal i en obrir la porta ens trobem amb un destartalat pati interior... Pugem fins a la porta que ens pertoca i en tocar el timbre, ens trobem amb un acollidor hostel. En Giuseppe, l’amo, ens rep amablement i després de preparar-nos el sopar i engolir-lo, ens explica què podem visitar de la ciutat i de l’illa. Seguint les seves recomanacions fem una visita nocturna als llocs de marxa, passant pels “Quati Cantii”, unes sorprenents cantonades que acaben conformant una plaça. Fem un beure al mig del carrer, mesclant-nos amb els oriünds de lloc i finalment anem a dormir...
(La imatge és del castell d’Érice, al capvespre, amb la lluna plena coma colofó a la bellesa del paisatge...)

Comentaris

Jaurés ha dit…
tothom es va portar be o el Xavi va fer alguna de les seves?¿ quina enveja, he de demanar no treballar els divendres!
Evita ha dit…
Ei Jaurés! En Xevi la va liar conduint, jaja, es va acostumar a conduir com els sicilians... inventant carrils, avançaments d'allò més estrambòtics... Ja trobarem algun altre viatget per fer, no? Dimarts que ve els "deures fets! :-)

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"