Ceba (un conte)

Ostres, ja som divendres! S’ha acabat una altra setmana d’infart! Amb tota la feinada que tinc a entrar comandes i a fer balanços de final d’any, no tinc temps per a res. Ja començo a posar panxolina; això de fer una birra després de les hores extres em sembla que no m’afavoreix gaire a la figura. I com que acabo amb el cap fet un timbal, no tinc gaires ganes d’anar-me a esllomar al gimnàs... Arribo tant rebentat al pis que únicament tinc esma per menjar qualsevol cosa precuinada. Una estoneta de caixa tonta i la son em venç. No tinc temps ni de buidar manualment el baix ventre; deu ser per això que sovint em llevo amb la cosa ben dreta. Com que sóc tímid de mena, em costa lligar i per fer passar l’inflament dels ous, sovint recorro (mai més ben dit!) a pel·lícules, internet, revistes o a la imaginació. Però fa dies que tinc ganes d’un bon polvo, què caram, que tampoc estic de tant mal veure i tinc ganes de tastar uns pits i llepar l’escletxa del plaer d’alguna mossa. I què millor que per acabar la setmana que una bona buidada de llet masculina! Truco en Santi, que ja fa dies que m’insisteix per anar a tirar la canya! Quedem a les 10 per anar a treure el ventre de pena: una amanida de formatge de cabra, un entrecot al rocafort i una crep de xocolata amb crema de nous és el meu menú. I per regar-ho, vi negre i un cigaló de bailey’s. Amb la panxa plena i la ment una mica obnubilada, anem a fer una primera copa, un gintònic, al pub. L’ambient és càlid malgrat la fredor hivernal, tot i que no excessiva, que mana a fora. Amb en Santi ens fixem en un parell de noies d’uns vint-i cinc. Semblen una bona presa. Així que els mirem i de seguida tirem l’ham. Ell per la pèl roja i jo per la del cabell castany. Ens hi acostem dissimuladament i ens col·loquem prop d’elles per demanar el segon gintònic de la nit. Com que la meva altura sobrepassa bastant la de les dues noies, aprofito per dir-les-hi si volen que els hi demani jo la beguda. Elles, fastiguejades d’esperar, accepten. No ens costaestablir conversa. Després d’una hora de xerrameca banal, de preguntar nom, si estudien o treballen, elles van juntes, com no, al lavabo. En Sant i jo ens somriem. Sembla que la nit apunta bé. La dels cabells castanys, l’Èlia, és una noia interessant i corpulenta. Eixerida i divertida, crec que no em costarà pas molt acabar la nit tastant-li la corpenta. Marxem els quatre a una discoteca prop del pub. Comencem a ballar i a engolir gintònics i vodkes. Jo em vaig acostant a l’Èlia en cada ball, fins que al final la beso suaument el coll. Com que ella no s’aparta, continuo pujant fins a mossegar-li el lòbul de l’orella i li acabo entaforant la llengua dins la seva boca. Ell em respon abraçant-me fortament, clavant tot el seu cossatge en el meu. M’escalfo per moment i no només és l’alcohol el que puja. Calent com una teia, li proposo que marxem a fer una última copa al meu pis. Accepta de seguida. Ens acomiadem d’en Santi i la Rosa, que també estan en efervescència. Entre passa i passa, escandalitzem els pocs vianants que corren pels gèlids carrers amb els nostres petons apassionats. No m’atreveixo a ficar les mans sota la roba, ja que la fred que fa no hi convida, tot i que estic segur que el seu tors deu ser el millor escalfador que aquesta nit podria trobar. Arribem al meu pis; només de posar els peus al rebedor m’adono que gaire ben endreçat no el tinc. Un vas per allí, una tassa per allà, un tros de pizza d’anit per terra... La commino amb gestos dolços a entrar a la meva habitació; per sort, avui tinc el llit fet i cap peça de roba escampada. Sembla que l’excusa de l’última copa era això: una excusa, car ni ella ni jo ens recordem de beure res més que no sigui dels nostres cossos. Dins de la càlida habitació comença el frenesí. La beso a la cara, al coll, poc a poc, gaudint de cada centímetre d’aquesta pell que avui tastaré per primera volta. Ella tampoc es queda curta; m’engrapa les natges amb força, passeja la punta afilada de la llengua per damunt dels meus llavis, els xucla, els succiona amb delit, alhora que em vaig escalfant més i més. Em disposo a treure-li la roba; li descordo l’abric poc a poc. Davall porta un jersei de llana de color lila, sota del qual s’intueixen uns pits triant a grossos. Ella m’ajuda a treure’m la jaqueta texana i no em puc estar de descordar l’únic botó que corda el jersei. Li trec entre petó i bes, entre bes i petó. Mentre ella passeja les mans entre la meva cabellera, li vaig descordant la camisa blanca. Però per sorpresa la meva quan sota la camisa encara hi ha una altra brusa. Ella ha tingut temps ja de deixar el meu pit poc pelut al descobert. Tinc unes ganes boges de mossegar-li els mugrons. Deu ser per això que em vaig posant nerviós i la cremallera dels pantalons cada vegada més tensada. Suament li trec la brusa, d’un apagat blau turquesa. La trempera em va en augment, la m’imagino les meves grapes pessigant delicadament la pell pigmentada de marró. Però, ai las! Si encara hi ha una samarreta de tires! Ja no puc més... Li trec apressuradament; els sostenidors gairebé els hi arrenco amb les dents i m’omplo la boca amb els seus pits. Ella ha alliberat ja la meva minga de l’opressió dels pantalons i la toca per tots costats... Em sembla que després de tant de temps de no tocar dona, no arribaré ni a penetrar-la! Sembla que m’hagi de fondre! Li descordo els pantalons ja delerós de posar-li els dits ben endins quan m’adono que hauré de superar un obstacle no previst: unes mitges a ratlles liles! Què caram li passa a aquesta noia? Tampoc fa tanta fred! Els hi baixo amb l’esperança que ja tingui les calces ben molles... però sota les calces encara hi ha un tanga! Com puc, m’ajudo de les dents per treure-li i començar a llepar dins la clova dels seus llavis més íntims. Just en aquest moment se li escapa un eructe amb una impressionant fortor a ceba! Somric mentre comença a sospirar quan les dentetes li mosseguen el clítoris i els meus ous estan més pujats que mai: m’atiparé de la ceba que avui m’enduc al llit!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís