Oblits

La voràgine del dia a dia provoca que sovint les coses se’ns oblidin. No fa pas tant, el terratrèmol a Haití, després el terratrèmol a Xile, desgràcies naturals i altres que no ho són tant... I en aquest món la pressa és una companya inseparable del dia a dia. Envoltats d’un món que vola, la vida discorre sense possibilitat de assaborir-la intensament. El plaer d’un silenci o viure intensament una mirada són petits plaers que passen per alt. Sense oblidar que tenim un món per conèixer i del qual aprendre’n molt, a més de ser-hi solidaris...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís