Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Ahir va ser vint-i-vuit de febrer. Final de mes i dia de lluna plena. I què té d’especial aquesta data? Doncs que ahir arreu del Principat de Catalunya es van celebrar una nova tanda de referèndums d’independència. Gairebé un 300000 ciutadans van tenir l’oportunitat d’anar a votar. Pels primers índexs de participació sembla que unes 60000 persones hauran anat a votar per decidir sobre el futur de Catalunya. La participació ha estat inferior a la del 13 de desembre, però no per això deixa de ser important que unes 60000 persones puguin dir la seva sobre el futur del país. I encara ho haurà una nova tanda, a l’abril. Això ja ha començat, ni que sigui de manera simbòlica; el país ha de decidir què vol pel seu demà! Endavant cap a la llibertat!
Comentaris