Brams 2010

Aquest 2010 m’ha portat un regal que es diu Brams. 20 anys després de la seva formació i 5 més després de la seva dissolució, els berguedans s’han tornat a ajuntar per oferir una sèrie de concerts arreu dels Països Catalans. Per sort, ja he pogut assistir a dues actuacions, que m’han deixat un immillorable record. Poder escoltar de nou en directe cançons que han marcat la meva adolescència i joventut va ser tot un plaer. I a més poder-ho compartir amb una bona colla d’amics amb els quals vam forjar en part les arrels de la sòlida amistat gràcies a les cançons de Brams, encara fou millor regal.
Sentir “Vull per demà”, “Inici de càstig al fetge”, o “L’últim tirabol” en directe no té preu! Tornar a revifar l’esperança de la lluita, que a vegades queda una mica esmorteïda per la rutina, emocionar-se amb el fervor de la gent, veure espurnes d’il·lusió i felicitat als ulls dels assistents, etc; tot un amalgama de sensacions i fets que he pogut reviure i que espero tornar a fer-ho en propers concerts. Sincerament, pell de gallina. Brams, sempre més!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís