Reflexions del paisatge a Sicília

Com sempre que visito alguns llocs, hi ha contrastos. Els carrers deixats, fins i tot bruts; cables penjant sense ordre ni concert; conductors que no deuen saber ni les normes bàsiques de conducció. Aquesta potser fou la part menys agradable del viatge. Però la bellesa del paisatge, l’hospitalitat de la gent, l’energia que es desprèn a molts racons de l’illa, fruit potser de la intensa activitat que hi ha en el seu interior, són elements per guardar a la capsa dels records. El fet que sigui l’illa més gran de la nostra estimada Mediterrània ha permès que en aquest indret ple de verd i de muntanyes hi hagin viscut multitud de cultures, fins i tot la nostre (Pere el Gran en fou rei!: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_el_Gran). Grecs, romans, àrabs, cristians, tota una amalgama de cultures han bastit Sicília de màgia.
(La imatge és de la catedral de Cefalú al capvespre...)