Ovidi Montllor

Ahir va fer 15 anys que l’Ovidi Montllor, el mestre, va marxar per vacances. Rere seu queda un enorme llegat artístic i de compromís amb el país. Ovidi, no t’oblidem! Gaudeix, siguis a on siguis, de les vacances! Per aquí, tot continua igual que quan vas marxar, poques coses han canviat. L’anacronisme s’ha instal·lat, però hi ha moltes ganes de lluita i de tirar endavant per aconseguir un país més lliure i més digne!



Homentage a Teresa
Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.
Potser fou l'ultim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.
Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat ens instruíem
al seu voltant.
Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'antomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.
Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.
Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.
Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.
Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants. Ara de gran comprenc
Tot el que per TU sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.
Com un record d'infantesa
sempre et recordaré, Teresa,
ballant el vals.

(
http://www.youtube.com/watch?v=Y90nhUvXE_Y)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís