Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Fa unes setmanes sortia una enquesta al Punt Diari en la qual es deia que hi ha una elevadíssima quantitat de gent que no parla ni entén el català. És a dir, que el castellà està trepitjant el català. Em fa moltíssima ràbia que hi hagi encara una colla d’ignorants que diguin tot el contrari. Una colla de mentiders, de fora o bé uns quants botiflers que s’entesten en tergiversar la realitat. Una trista realitat, tot sigui dit: cada dia hi ha menys gent que parla la llengua de Pompeu Fabra i Joan Coromines. Però mentre hi ha vida hi ha esperança, i cal seguir lluitant per tal que el català, la llengua de 10 milions de persones, sigui reconegut a tot Europa, arreu del món i el més important, que sigui la llengua vehicular de les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya. Endavant! Visca la llengua! Visca el català, cal encomanar-lo! :-)
Comentaris