Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sí, aquests dies hem viscut un desastre blanc. I no ho dic per l’eliminació del Madrid de la Champions (:-)). La setmana passada a Catalunya, i especialment a les comarques gironines, va caure una important nevada. Tot seria idíl·lic, paisatge de postal nadalenca en ple més de març, si no fos pel caos que prosseguí aquest fenomen meteorològic. Una barreja d’una previsió meteorològica no el tot encertada, una mica la inconsciència d’alguns ciutadans i sobretot la nefasta infraestructura de comunicació,que provocà que molts ciutadans quedessin atrapats a la neu o que tardessin hores a fer trajectes que de minuts. Carreteres tallades i conductors desinformats. Trens amb moltíssima gent atrapada a l’interior i una bona colla d’històries més. I per més inri, la fallada d’unes xarxes elèctriques i de comunicació més que deficients. Gent amb dies sense llum, aigua ni res, sense explicacions. I llavors les grans companyies pretendran que paguem a final de mes el rebut religiosament. Han complert ells? Quin desastre! De tot el caos, però, se’n poden extreure algunes conclusions positives: espero que la gent hagi obert els ulls i s’adoni que cal actuar contra la deixadesa de les nostres infraestructures, reclamant a qui sigui; una altra cara positiva foren les imatges bucòliques i atípiques dels nostres paisatges; i finalment, la cara de la solidaritat entre les persones, que oferiren casa seva, un plat a taula, un vehicle a aquells qui van quedar atrapats en el temporal! 
Comentaris