Sicília (II): Palerm-Catània-Volcà Etna-Cefalu´-Palerm

Divendres al matí: ens llevem aviat, una dutxa reconstituent, un esmorzar al hostel... i a fer una visita ràpida a Palerm. Un botiguer ens explicar que les tres cames que surten de la cara que hi ha a la bandera de Sicília corresponen a les tres puntes de l’illa. Continuem el camí i contemplem a l’ostentosa catedral des de fora, entra i surt i direcció a les catacumbes. Un cop pagada la preceptiva entrada, baixem i ens trobem amb un panorama bastant curiós. Les sensacions que vaig tenir van ser realment força inexplicables. Persones a les quals encara se’ls podia reconèixer fàcilment la fesomia estaven penjades i vestides. El que més m’impressionà, però, foren les còrpores dels infants, algunes de les quals encara amb els cabells llargs. L’energia que allí es desprenia s’impregnava a cada porus de la pell. El que més em féu encogir el cor, però foren els cossos de dos infants recent nascuts. Finalment, sortírem amb una rara sensació. Durant una bona estona se’ns feia difícil parlar, cadascú capficat en els seus pensaments i sensacions. A la ment s’anava recreant com podia haver estat la mort de les persones enterrades a les catacumbes, com devia haver estat la seva vida, etc. Després de voltar una mica vam acabar trobant la pastisseria que en Giuseppe ens havia recomanat, a on vam degustar els “cannoli”, un deliciós ( i orgàsmic, perdoneu l’expressió!) cornet de formatge riccotta. De camí cap a buscar el cotxe van travessar un típic mercat sicilià, amb la fruita lluent, la carn i el peix al taulell i la roba penjant... Vam agafar el cotxe i... destí a Catània. De camí cap allí ens saludà l’imponent volcà Etna, coronat amb una caputxa de núvols. Durant l’estona que vaig estar desperta, em sorprengué el paisatge de l’illa: bastant abrupte i d’un verd imponent. En arribar a Catània dinàrem en un self-service i.... direcció al volcà Etna. Vam fer unes quantes voltes (malgrat l’ajut inestimable del GPS) fins a enfilar-nos muntanya amunt. El paisatge ple de pedra volcànica presentava unes vistes espaterrants! Cases cobertes per la lava, torrents encara visibles... i en arribar gairebé al cim, la neu fou la nostra companya paisatgística. Vam poder visitar un cràter, però la ventarulla ens feu arrecerar ràpidament dins del cotxe. Realment l’energia damunt del volcà era imponent! Quina sensació de plenitud i d’energia! El següent destí després del volcà i uns quants quilòmetres fou la localitat costera de Cefalú. Hi arribàrem de nit, però va valer realment la pena la visita. Una preciosa ciutat amb el casc antic de pedra, amb vestigis del seu passat àrab, una catedral que eclipsa un imponent penya-segat, etc. Finalment, abans d’anar a sopar en una pizzeria (deliciosa la pizza), vam passejar per la platja a la llum de la lluna i d’un focus. La brisa marina fou el complement perfecte per tancar el cercle màgic i que cadascú s’endinsés en els seus pensaments... Finalment, per acabar el bonic jorn, cervesa i bona conversa a la terrasseta de l’alberg i a dormir ....
(La foto és del volcà Etna)