SGAE

Em fan riure, aquests de la SGAE. Poden tenir certa raó amb això dels drets d’autor, no ho nego, però arribar a l’extrem de cobrar cànons a les perruqueries i a les llars de jubilats? Que no em facin riure! Cal tenir aquest zel? Si les cançons dels artistes són conegudes, és bàsicament gràcies a la difusió que se’n fa en ràdios que sonen, per exemple, a les perruqueries. Qualsevol dia em trucaran a la porta i em demanaran un feix de bitllets per estar en pilotes a la dutxa escoltant la ràdio! Si us plau, gent de la SGAE, no feu més el pallús...

Comentaris

Jaurés ha dit…
Si et truquen o són els de la SGAE o és el Xevi que sempre et pilla en el millor moment!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol