Una cançó de Pau Alabajos


A vegades caminem en companyia de l’abisme...

En companyia de l’abisme
És tan difícil negar que estic perdut
no trobe el camí correcte
m´és impossible desfer-me del dolor
tot és tan gris com sempre
i passen les hores i el món està igual
els somnis són paper mullat
a voltes la vida no atén a raons
em costa massa entendre el món
em costa entendre el món

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

M´és tan difícil trencar a colps de puny
les parets de la tristesa
m´és impossible guiar-me en la foscor
no trobe cap llum encesa
i passen els dies i el món no ha canviat
els somnis són castells de fang
a voltes la vida no té compassió
em costa massa entendre el món
entendre el món

No tinc ales per viure en els núvols
no tinc esma per travessar ciutats
no tinc forces per creure en discursos
sobre el mite de la felicitat

http://www.youtube.com/watch?v=Zg35T28x1vs

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís