Munic (II)

El segon dia, divendres, ens aixequem aviat. Una regeneradora dutxa és el preludi d’un impressionant bufet de productes per esmorzar. Poc després agafem el tren que ens ha de portar a Dachaus, el que fou un terrible camp de concentració del nazisme. Només d’arribar allí, l’energia condensada de tan patiment es fica en cada porus del cos. Els pèls se m’ericen tant sols de contemplar els llocs a on tanta gent perdé la vida i a on infinitat de terribles i inhumanes tortures van tenir lloc. Passem el matí amb un auricular a l’orella, escoltant què va succeir en cada racó d’aquell infame lloc, avui per sort convertit en un lloc de record i homenatge a totes les víctimes que allí moriren. Amb l’estómac regirat, sota un dia gris i boirós, ens anem passejant pels afores i també per dins del museu. La ràbia s’acumula, les llàgrimes lluiten per no plorar a la impotència i al dolor encara latent allí. I el maleït colofó, la cambra de gas i els crematoris... Falten paraules per explicar tot el vaig sentir allí... Després d’unes quantes hores, marxem. Tots sortim una miqueta tocats... Finalment, arribem de nou a Munic i anem a dinar al Vitkualmarket, com no, amb una cervesta a la mà! Poca estona després agafem el metro i anem a visitar l’Englisch Garten, però ho fem entre ombres, car el dia ja s’ha fos. Però és aviat, així que anem a visitar el complex olímpic de Munic. Tot i que només sigui per fora, observem l’estadi olímpic i fem una volteta abans d’anar a omplir l’estómac amb plats típics de la zona bavaresa (sense que hi faltin tampoc els bretzels!) acompanyat com no amb una cervesa. L’esgotament ens venç i fem un parell de còctels a l’hostal abans de caure rendits en un plàcid son. I l’endemà, poca cosa més que un bon esmorzar i de nou, camí de retorn cap a casona... que curt que s’ha fet aquest parell dies a Munic!
(La foto és de l’entrada del camp de concentració de Dachaus, a on diu que el treball fa la llibertat....)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís