Dachaus (II)

Les atrocitats a Dachaus són latents a cada racó. Després de visitar el museu, testimoni de l’horror que mai més s’hauria de tornar a repetir, sortirem al pati. Immensa esplanada a on el terror devia ser el pa de cada dia. Enmig del camp, una escultura, símbol de tot el sofriment dels que allí foren retinguts contra la seva voluntat. També hi ha un mural que representa totes les causes per les quals els presoners eren tancats. El proper estatge de la trista visita va ser la rèplica d’un barracó, talment com eren els reals. S’hi recreaven tres tipus d’estances... Feredat d’observar el minúscul espai en el qual eren retingudes les persones, tractades per desgràcia com animals. Actualment ja no queda cap dels 34 barracons originals que hi havia el camp. Al seu lloc, només una placa de record de cadascun d’ells. Escoltant l’audioguia encara em sobrevingué més ràbia quan vaig oir que en fins i tot havien muntat un prostíbul amb presoneres d’altres camps de concentració per tal que els presos es poguessin “desfogar”. Finalment, per desgràcia sobrevingué la visita al crematori. Allí, una immensa xemeneia destaca entremig dels arbustos. Allí, en aquell espai hi eren executats i cremats molts presos... Es veu que com que els crematoris dels poblats veïns no eren suficients, en construïren un a Dachaus. I juntament amb aquests infames forns, també hi feren bastir una cambra de gas, que segons la historia només fou usada en proves... però amb una maleïda prova una vida ja s’escolà... Per poc més donà la visita... només em queda el record de les víctimes i la ràbia de saber que encara alguna ment obtusa creu que això no succeí...
(La foto correspon a una reixa que encara avui, com a il·lustració de la presó que era aquell lloc, hi ha Dachaus).