Obagor


OBAGOR
De no sé a on apareixes
i te m’avances unes passes;
Decideixo perseguir-te.
Però sorprenentment t’esmunys.

Una ràfega d’aire m’acarona l’orella,
Mentre corro darrere teu,
Com una possessa de no sé quina
Estranya i sobtada passió per tu.

Quan ja gairebé t’he atrapat
Tornes a esquivar-me.
Persistent faig un nou i en và intent
Per atrapar la teva imatge

Ho intento i ho intento
Però cada cop que et toco,
t’esvaeixes.
No puc retenir la meva ombra,

I tampoc ho puc fer amb
Aquell passat indolent
Que es clava com una daga,
Embriagant-me amb el teu dolç record.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)