Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Són dies de castanyes, moniatos i panellets i no de carbasses! Malgrat que el temps no acompanyi i que sembli que estem a principis d’estiu, ja estem entrats en novembre. Tems de bolets i de castanyes. Però el capitalisme i la globalització fan que una tradició tant nostrada com la de torrar castanyes a la voreta del foc (parafrasejant la cançó d’en Marrameu Torracastanyes) esdevingui cada cop més emmascarada per la festa americana de Halloween. Durant anys, moltes famílies i colles d’amics s’han reunit per torrar castanyes, fer-la petar i beure un bon glop de moscatell. Quina delícia tenir les mans negres de pelar-les després de que hagin espetegat a la flama de la feixina! Però en els últims anys, han aparegut moltes campanyes comercials per vendre’ns un producte forà enlloc de promocionar una fruita autòctona i de llarga tradició a casa nostra (ja sigui castanyes torrades, cuinades, etc...). Però allà a on hi hagi una bona castanya, que no m’hi posin una carbassa disfressada! Visca la castanyada! 
Comentaris