Ratafia

És novembre. I amb aquesta època, arriba el moment de les fires de ratafia, aquesta típica beguda catalana feta a base de nous verdes i anís. Una beguda ben nostrada, que segons el mestre Jacint Verdaguer, tingué el seu origen en una reunió de tres bisbes, el de Vic, el de Barcelona i el de Tarragona en una masia, per tractar un assumpte de concili territorial. Després de l’entesa, van demanar a la persona que s’encarregava de la masia quelcom per beure. El masiaire, els hi va treure com a present una ampolla de d’una exquisida beguda, que va sorprendre el paladar dels presents. Sorpresos, els tres bisbes en preguntaren l’origen al masiaire, i aquest els respongué que la beguda la feien ells mateixos. En qüestionar al masiaire pel nom de la beguda, aquest els respongué que no en tenia. Els bisbes es van decidir a donar-li un nom i al final a un d’ells se li ocorregué dir-li Rata fiat (queda firmat). I d’aquí al nom d’aquesta beguda tan nostrada i tan gustosa! Voleu un gotet de ratafia?
(La imatge és d’una placa que hi ha a la localitat de Besalú, explicant la història de l’origen del nom de la ratafia).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís