Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
En aquestes últimes setmanes aquesta paraula està en boca de tothom. Desafecció per la política, desafecció per l’església, etc. Sí, jo també sento desafecció envers la classe política que només s’ocupa dels seus propis interessos, d’engrandir les arques dels seus partits, de no escoltar els i les ciutadanes al carrer. Sí, desafecció per l’església, car una institució que sempre havia estat al servei del poble i de les llibertats se n’allunya cada vegada més. Sinó com s’explica que a la diòcesi de Girona el bisbe hagi prohibit que s’utilitzin els locals parroquials per debatre temes que afecten als ciutadans, com ara si es convoquen referèndums sobre la independència del nostre país. Fins no fa gaire aquesta institució eclesiàstica havia participat activament en la societat civil, però cada vegada se n’allunya més... Si desafecció per aquesta societat cada vegada més deshumanitzada i més capitalista... Sort que enmig d’aquesta teranyina encara hi queden persones que volen fer d’aquest món un lloc millor...
Comentaris