Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Fa mal sentir aquest nom. Més aviat esgarrifa, però és el que succeeix diàriament arreu del planeta. Per motius religiosos, per motius polítics, per motius d’orientació sexual hi ha homes i dones sotmeses a horribles vexacions. No deixar-los dormir, fer-los creure que faran mal als seus éssers més estimats, posar-los sons estridents... i per no parlar de la tortura física, amb amputacions, cremades i un llarg etcètera. Sovint m’esgarrifo en sentir testimonis de gent que ha patit tortures tan físiques com psicològiques. I immediatament em pregunto per què ho fem, per què som capaços de maltractar-nos uns a altres fins a extrems inhumans... I la resposta de l’odi per mi no és cap excusa. Però també és extremadament trist que hi hagi governs que emparin aquesta pràctica, i fins i tot entrenin personal perquè practiquin tortures. Tot i que sembla una utopia, espero que aviat aquest mot tan sols sigui una reminiscència d’un passat que no es repetirà... Somniar és gratuït i a vegades, els somnis es fan realitat...
Comentaris