Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Tot i que sovint queden en el més estricte anonimat, cada dia pels nostres carrers transiten persones, que moltes vegades són àngels. Persones silencioses que fan companyia als nostres ancians o organitzen activitats pels més desvalguts. O bé, com és el cas que va aparèixer fa uns dies a la premsa, persones que salven la vida d’altres. Aquest és el cas d’una metgessa que viatjava en un autobús a la capital catalana i va observar una senyora que acompanyava un grup de jubilats dins del mateix vehicle. Ella es fixà que la senyora tenia alguna cosa que li cridà l’atenció i s’atreví a recomanar-li que quan es fes una analítica demanés específicament un parell de marcadors. I la senyora, estranyada ho feu. I quina no fou la seva sorpresa quan els marcadors que li havia assenyalat la metgessa en forma d’àngel anònim estaven alterats. Gràcies a això es posà en mans d’endocrinòlegs que li diagnosticaren un càncer en fase latent a la hipòfisi, que li va ser sortosament i satisfactòria extirpat. Temps més tard, metgessa i exmalalta es van retrobar i la senyora li pogué agrair personalment que li hagués salvat la vida. Sí, entre nosaltres hi ha àngels que ens protegeixen.... :-)
Comentaris