Redescobrint Catalunya (II): el congost de Montrebei

Feia ja temps que tenia ganes de visitar aquesta meravella natural, frontera entre Catalunya i la Franja, un petit paradís creat amb l’obstinada força de les aigües del riu Noguera Ribagorçana. Un preciós passeig, fet des de la banda de Corçà, per observar l’abisme, sentint de fons la remor de les aigües turbulentes per la llera del riu. Caminar pel bosc, observant les aigües turqueses del pantà de Canelles, pujar a una petita cova a on algunes excavacions arqueològiques posen de manifest que en aquell bell paratge ja hi habitaven des del Neolític. I tota aquesta tranquil·litat coronada amb el vol majestuós dels rapinyaires, sobretot el trencalòs, observant impertèrrit des de les altures, deixant-se endur per les corrents tèrmiques mentre somriu indolent als fatigats excursionistes, embadalits per la bellesa dels cingles...
Quina meravella que tenim prop de casa! Per repetir!
(Foto del Congost, amb al Noguera Ribagorçana baixant...)

Comentaris

Oriol ha dit…
No se si encara l'he descobert del tot la Catalunya natal, però el que si que he redescobert ha estat la Itàlia nord, en deixo aquestes fotos, testimoni d'una gran experiència, les imatges del viatge les reservo en la ment en forma de vivència única.

http://www.flickr.com/photos/oriolgruart/

És impossible deixar de voltar i revoltar la nostre Catalunya, és la nostre droga.
Evita ha dit…
Oriol!
Merci pel comentari, m'ha agradat molt això que Catalunya és com una droga :-)
I també he visitat les teves fotos amb els escrits, sobretot la que té l'escrit de l'Antoni Clapés.
Ens veiem aviat!
Cuida't
Evita

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís