Cimeres

Cimeres i més cimeres. Per arreglar, teòricament, el món que ells han espatllat. Que si a Londres, que si a Estrasburg. Parlen i parlen, s’omplen la boca de democràcia i les butxaques de diners. Patètica la imatge de Berlusconi, aquest hereu del feixisme, passejant parlant amb el mòbil, ara que ha creat un partit del poble que vol fer la revolució. Quina patetisme! I encara m’he emprenyat més quan he vist a les notícies que a Itàlia han posat un bus únicament per a immigrants que viuen en un centre de les afores de no recordo quina ciutat... Torna l’apartheid, no? Patètic. I mentrestant, ells van fent cimeres, allunyats de la realitat dels pobles.... Cimeres i més cimeres, patètics practicant el patetisme...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"