Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Cimeres i més cimeres. Per arreglar, teòricament, el món que ells han espatllat. Que si a Londres, que si a Estrasburg. Parlen i parlen, s’omplen la boca de democràcia i les butxaques de diners. Patètica la imatge de Berlusconi, aquest hereu del feixisme, passejant parlant amb el mòbil, ara que ha creat un partit del poble que vol fer la revolució. Quina patetisme! I encara m’he emprenyat més quan he vist a les notícies que a Itàlia han posat un bus únicament per a immigrants que viuen en un centre de les afores de no recordo quina ciutat... Torna l’apartheid, no? Patètic. I mentrestant, ells van fent cimeres, allunyats de la realitat dels pobles.... Cimeres i més cimeres, patètics practicant el patetisme...
Comentaris