Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La setmana passada va sortir a la premsa audiovisual i a l’escrita una notícia que em va colpir. M’explico: hi havia un grup de soldats israelians que es dedicaven a fer-se camisetes propagandístiques durant la maleïda ocupació de la franja de Gaza. M’agafaren esgarrifances en veure que algunes de les seves imatges preferides eren les d’una dona musulmana embarassada, a on el ventre prominent i portador de vida era la diana de les seves bales, entre d’altres. Mal de panxa, ganes d’escopir a la cara d’aquests ésser que no poden ni anomenar-se persones. Fins a quin nivell de baixesa ha arribat l’espècie humana que no respecte cap tipus de vida? Davant d’imatges com aquesta, només em queda la tristesa, la ràbia, però també les ganes de continuar lluitant per un món més lliure pels pobles i per les persones.
Comentaris