Sota el meu llavi, el seu


Un preciós poema del mestre Joan Salvat-Papasseit


Sota el meu llavi, el seu

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus ulls com el pecat més dolç
-i l’espatlla ben nua
ben blanca

l’ombra corba
incitant
de l’esguard:

encara un altre bes
un altre
un altre


- quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís