Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquest passat cap de setmana vaig anar al meu poble, Sant Martí Sapresa. I em vaig encaterinar amb la multitud de colors que inunden els camps. El verd dels cereals que més tard es convertirà en color d’or, els vermells, els liles, els grocs... Durant el trajecte amb cotxe se’m va dibuixar l’arc de Sant Martí amb tota la vegetació renaixent. I durant la passejada setmanal pels boscos i prats de prop de Can Pujató, vaig constatar de nou que la vida reneix, que els colors il·luminen els camins... Benvinguda primavera! 
Comentaris