Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula Che, la guerrilla, la segona part que narra la vida d’aquest gran revolucionari i lluitador. Molta ràbia al final, en veure com per culpa de la por i la traïció van tallar la vida a una persona que només volia un món millor pels seus habitants. Colpidora la frase quan diu que ell creu en els homes. Una persona que va ser capaç de deixar la família i tot el que tenia per anar a ajudar a altres nacions a fer la revolució per tal de tenir unes societats més equitatives i solidàries. Però sempre hi ha qui creu en la superioritat d’uns vers els altres, sempre hi ha qui creu que per haver nascut a un lloc o a un altre té més drets que els altres. I no! El Che s’ha convertit en tot un mite, però d’ell ens ha de quedar l’esperit de canvi, de revolució per a un món més just, un món millor. Comandante, hasta la victoria siempre! 
Comentaris
De tota manera, i com tot en aquesta vida hi ha diversos punts de vista. Jo em vaig interessar per la figura del Che gràcies precisament a una pel.lícula, la de Diarios de Motocicleta on un jove noi, es veu inmers en un viatge que desperta en ell sentiments tant nobles com perillosos. A partir d'aquí, vaig entrar en forums on es parlava de la figura del Che; i la sorpresa fou descobrir opinions tant diferents dins la mateixa persona. Doncs uns creuen en el revolucionari, com tu comentes en les teves paraules, i d'altres el creuen un gran assassí..!!! En quina de les dues veritats assentim?? Si és que ens n'em de quedar amb alguna, es clar...
Jc...
merci pel teu comentari. Per mi cap veritat és absoluta, el que m'agrada del Che, malgrat que no comparteixo segons quines coses que féu, és l'ideal de voler un món millor i ser capaç de renunciar a la seva família per ell. Però com tu molt bé dius, mai cap veritat és absoluta...