Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Fa unes setmanes vaig veure la pel·lícula Che, la guerrilla, la segona part que narra la vida d’aquest gran revolucionari i lluitador. Molta ràbia al final, en veure com per culpa de la por i la traïció van tallar la vida a una persona que només volia un món millor pels seus habitants. Colpidora la frase quan diu que ell creu en els homes. Una persona que va ser capaç de deixar la família i tot el que tenia per anar a ajudar a altres nacions a fer la revolució per tal de tenir unes societats més equitatives i solidàries. Però sempre hi ha qui creu en la superioritat d’uns vers els altres, sempre hi ha qui creu que per haver nascut a un lloc o a un altre té més drets que els altres. I no! El Che s’ha convertit en tot un mite, però d’ell ens ha de quedar l’esperit de canvi, de revolució per a un món més just, un món millor. Comandante, hasta la victoria siempre! 
Comentaris
De tota manera, i com tot en aquesta vida hi ha diversos punts de vista. Jo em vaig interessar per la figura del Che gràcies precisament a una pel.lícula, la de Diarios de Motocicleta on un jove noi, es veu inmers en un viatge que desperta en ell sentiments tant nobles com perillosos. A partir d'aquí, vaig entrar en forums on es parlava de la figura del Che; i la sorpresa fou descobrir opinions tant diferents dins la mateixa persona. Doncs uns creuen en el revolucionari, com tu comentes en les teves paraules, i d'altres el creuen un gran assassí..!!! En quina de les dues veritats assentim?? Si és que ens n'em de quedar amb alguna, es clar...
Jc...
merci pel teu comentari. Per mi cap veritat és absoluta, el que m'agrada del Che, malgrat que no comparteixo segons quines coses que féu, és l'ideal de voler un món millor i ser capaç de renunciar a la seva família per ell. Però com tu molt bé dius, mai cap veritat és absoluta...