Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
L’oncle Tomàs és el germà del meu avi Miquel i el padrí del meu pare, que sortosament, encara és viu. L’oncle era un jovencell d’uns 17 anyets quan la guerra se li va creuar a la vida. Ell és un dels integrants de la coneguda “lleva del biberó”. Enrolat també dintre de les tropes republicanes, fou destinat cap a les terres de l’Ebre, a on es dedicava a fer de correu entre els diferents batallons. Segons m’han contat, portava unes espardenyes que de seguida se li feren malbé, però des dels alts càrrecs de l’exèrcit republicà no n’hi van voler donar de noves, així que havia de fer la seva important tasca amb pèssimes condicions (ell sempre diu que coses com aquestes feren perdre la guerra). Ell no va entrar en combat, però acabada la Guerra Civil, fou destintat a fer el servei civil, la mili, a les illes Canàries, a on va patir de valent. Segons conta, els feien treballar amb pedreres amb les cames descobertes, de manera que totes les pedres els hi rebotessin a les cames i així sofrissin, com una tortura. I si se’ls abaixaven, cop de fuet dels vigilants... I com aquesta, un bon grapat d’històries de la crueltat humana... Això és una pinzellada de la seva història, però tinc ganes de parlar amb ell i descobrir-ne encara més avatars! 
Comentaris