Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
L’oncle Tomàs és el germà del meu avi Miquel i el padrí del meu pare, que sortosament, encara és viu. L’oncle era un jovencell d’uns 17 anyets quan la guerra se li va creuar a la vida. Ell és un dels integrants de la coneguda “lleva del biberó”. Enrolat també dintre de les tropes republicanes, fou destinat cap a les terres de l’Ebre, a on es dedicava a fer de correu entre els diferents batallons. Segons m’han contat, portava unes espardenyes que de seguida se li feren malbé, però des dels alts càrrecs de l’exèrcit republicà no n’hi van voler donar de noves, així que havia de fer la seva important tasca amb pèssimes condicions (ell sempre diu que coses com aquestes feren perdre la guerra). Ell no va entrar en combat, però acabada la Guerra Civil, fou destintat a fer el servei civil, la mili, a les illes Canàries, a on va patir de valent. Segons conta, els feien treballar amb pedreres amb les cames descobertes, de manera que totes les pedres els hi rebotessin a les cames i així sofrissin, com una tortura. I si se’ls abaixaven, cop de fuet dels vigilants... I com aquesta, un bon grapat d’històries de la crueltat humana... Això és una pinzellada de la seva història, però tinc ganes de parlar amb ell i descobrir-ne encara més avatars! 
Comentaris