Tot caminant arribem al riu, davant del Douro, a on aprofitem per fer un vermut, com no, amb vi, tot contemplant els vianants passar. Però l’hora de marxar ja s’acosta i decidim anar a dinar en un restaurant un xic allunyat del centre, a on hi ha molta gent oriünda i per un mòdic preu, fem un molt bon dinar. Un dels plats que no manquen a la carta és l’arròs de frango (arròs de pollastre), però no en mengem. Per postres aprofito per engolir formatge amb codony, bastant típic de la zona. Per fer la digestió, retornem cap al hostel a recollir les maletes. De camí fem unes últimes compres: en aquest cas comprem una menja dolça típica, el pastís de nata (que en realitat és de crema) ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Past%C3%A9is_de_nata ) : “ Els pastéis de nata (pastissets de crema) són unes tartetes farcides d'una mena de crema catalana , molt típics de la cuina portuguesa i una de les seves especialitats més conegudes internacionalment. Són originaris de Santa Maria de B
Aquest és un abril plujós. Durant bastants dies, el cel s’ennuvola, ben indolent, comença a espetegar el cel i brolla la pluja. La grisor ho empudega tot, el cap s’enterboleix, i sovint l’alegria s’esfuma. Però de cop comença a bufar el vent, s’esqueixen els núvols i de sobte, el blau torna a regnar, acompanyat pels rajos de sol. Com del no res, l’alegria torna a escampar-se, els ocells tornen a cantar, els colors són més vius que mai. Una tarda de primavera.
Comentaris