Abril

Aquest és un abril plujós. Durant bastants dies, el cel s’ennuvola, ben indolent, comença a espetegar el cel i brolla la pluja. La grisor ho empudega tot, el cap s’enterboleix, i sovint l’alegria s’esfuma. Però de cop comença a bufar el vent, s’esqueixen els núvols i de sobte, el blau torna a regnar, acompanyat pels rajos de sol. Com del no res, l’alegria torna a escampar-se, els ocells tornen a cantar, els colors són més vius que mai. Una tarda de primavera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís