Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El passat dijous va ser Sant Jordi, el dia dels enamorats a Catalunya i també la diada del llibre. Sembla, però, que tota la capacitat narrativa del país s’hagi de concentrar el 23 d’abril. Només es parla de llibres quan s’acosta Sant Jordi; a veure quin haurà estat l’autor/a que haurà venut més exemplars, cues interminables per aconseguir un llibre firmat per qui l’ha escrit. Està bé, fomentar la lectura, però aquest Sant Jordi vaig tenir la sensació que hem banalitzat, hem fet de Sant Jordi una festa comercial més que una festa dels llibres i l’amor...
Comentaris