Deumil.cat (i II)

Dissabte passat va ser una festa. Una festa de la catalanitat i a Brussel·les, la ciutat seu de la Unió Europea. Milers de catalans vinguts d’arreu del planeta ( i per més inri, alguns que viuen fora del país per culpa del maleït exili de la Guerra Civil) es van manifestar per demanar el dret d’autodeterminació de Catalunya. Gent de totes les edats, avis que han viscut la postguerra i que van fer tot un llarg camí per continuar reclamant allò pel qual han lluitat durant tota la seva vida. Infants amb la senyera pintada, cantant l’himne del nostre país. Pell de gallina en veure les imatges (per cert, bastant silenciades per la televisió pública del país... Ara m’agradaria preguntar-li a aquell diputat socialista del qual prefereixo no recordar ni el nom a on és la crosta nacionalista que tant va predicar temps endarrere...). Un pas més. Europa ha de saber clarament que existim. Que som i que volem ser. I que allí hi van ser uns quants milers. Però que encara que no hi fóssim físicament, som molts més que reclamem el dret de ser un país lliure en un món més lliure. I més que mai, malgrat que sigui repetitiva, GUANYAREM!

Comentaris

Oriol ha dit…
un petit vídeo per demostrar que ara ja ni aquí ni en lloc tenen paraules, cada cop tenim més força, més força de ser nosaltres!

http://www.youtube.com/watch?v=yqpe20GW810
Evita ha dit…
Gràcies Oriol.
Ho aconseguirem, els fets venceran les cadenes. Merci pel comentari!
Ets el noi del Cercle del dia del concert d'en Cesk, no? A veure si ens hi veiem demà!
Oriol ha dit…
oi tant que ens hi veurem!
concerts acollidors com aquest n'hi han pocs, molt pocs.
fins demà.

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís