Salt


SALT
Silenciosa. Plora.
Les mans li suen.
Els genolls li tremolen.
I el torna a mirar.
Per última vegada.
Avui trencarà per fi el llast
del càstig diari del plor,
de la tortura i el dolor.
Salta.
Vol plàcid.
Aterratge forçós.
L’asfalt; el final.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís