Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Demà, dia 19, serà el dia del pare. Fa anys que aquesta diada està instaurada. Independentment del caire comercial que s’hi ha donat (per desgràcia), és un dia de reconeixement cap a ells, per bé que hauria de ser cada dia que ho féssim! Ells també ens donen la vida, però potser perquè no ens guarden dins del ventre, a vegades se’ls discrimina en el creixement del fills. Penso ara en el cas de les separacions, on sovint, la veu del pare es menysté fàcilment. Però ells, gràcies a ells també som vida. Al seu costat creixem, ens formem, ens fem persones. Simplement, gràcies pares. I molt especialment, un petó molt fort pel meu, en Carles!
Comentaris