Va de fundacions

Aquests dies s’ha aixecat, i amb raó, un bon rebombori a les comarques gironines. La càmera de comerç, juntament amb la connivència de la Caixa i Caixa de Girona, han endegat una fundació per tal de promoure les comarques gironines. Fins aquí res a dir, una iniciativa. Però el que ja em toca molt més el voraviu és que aquesta fundació porti el nom de Príncep de Girona, títol que per dissort ostenta fill del Borbó que regna al país veí. Sembla que per certa gent de la societat gironina, cal fer la gara-gara per tal d’obtenir diners. I no, parafrasejant Llach, companys, no és això. Les comarques gironines es poden promoure amb molts altres lemes. No cal posar el dit a la nafra! Els joves que van cremar la foto del rei van haver de passar per un procés judici-polític fa ben poc. I només per defensar les seves idees... I les caixes? Amb els nostres diners es dediquen a finançar fundacions amb nom de Borbó? De La Caixa m’ho podia esperar, però de Caixa de Girona, teòricament una institució arrelada i de tarannà popular, també? Un piló d’interrogants i una bona dosi de mala llet m’ha provocat aquesta notícia... Botiflers, no gràcies! Girona no té rei ni príncep! (http://www.facebook.com/home.php#/group.php?gid=55336030834&ref=mf). Visca la terra i la república catalana!
Si aquesta fundació vol ser un referent per a les comarques gironines, per què no posar-li el nom d’un il·lustre ciutadà, ben arrelat i ben amant de la ciutat, com va ser Carles Rahola?