Històries de la Guerra Civil (II): L’oncle Narcís

De l’oncle Narcís en vaig parlar fa uns dies. Era el germà de la meva àvia Remei, l’únic que li va quedar viu després de que la resta d’infants que els meus besavis engendraren, morissin. Ell també es va enrolar a les tropes republicanes i va ser destinat a la batalla de l’Ebre. Poca cosa en sé de la seva història, només que gràcies a un veí del poble que anava amb ell, quan havien de creuar l’Ebre, sembla que l’oncle no ho va aconseguir, mentre que el veí de l’oncle sí. Suposo que alguna bala li segà la vida i també en part la de la meva àvia Remei, que sempre l’enyorà, per bé que mai tampoc fou molt explícita en explicar els detalls d’aquells dies, suposo que per no obrir una ferida que mai cicatritzà. Espero, i continuo lluitant per saber a on són les restes de l’oncle Narcís. Per tu també, un petó!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís