Històries de la Guerra Civil (I): L’avi Miquel

Avui començaré a explicar la història dels meus avis i familiars en la Guerra Civil. Començaré per la de l’avi Miquel, el pare del meu pare Carles. Tot el que sé m’ho ha contant el meu pare, però tampoc és gaire explícita la seva història, ja que l’avi, segons ell, mai en va voler parlar gaire. L’avi Miquel era un jove d’uns vint i pocs anys quan la guerra Civil va començà. Fill d’un gairebé sacerdot que ho va deixar per amor a la Júlia, la meva besàvia, es va enrolar a les tropes republicanes. L’avi hi va anar en qualitat de músic, tocava a la banda que acompanyava els soldats. Durant alguna maleïda batalla, una bala li va travessar la cuixa, però sortosament, la ferida es va poder curar i va haver d’emprendre el camí de l’exili. Segons el meu pare, mai va voler explicar si havia entrat en combat o no, es va guardar per ell tot el que havia viscut. A les acaballes de la Guerra va haver d’emprendre el trist camí de l’exili, i va anar a parar al camp de concentració d’Argeles-sur-mer, prop de la maternitat d’Elna, a la Catalunya Nord, a on va patir la repressió dels guardians. Tampoc s’explaià en el que allí havia viscut... Tampoc sé ben bé com, tot i ser del bàndol perdedor, i tot i les possibles represàlies, s’arriscà a tornar i va anar a viure a la Cellera, a on es casà amb la meva àvia Margarita i foren pares d’en Carles i de l’Assumpta. En retornar a la seva vila natal, va anar a treballar en la construcció del canal del Pasteral per tal de poder sobreviure, i fins i tot va haver d’aguantar les burles d’alguns veïns del bàndol guanyador. I de tot allò, físicament li va quedar una ferida a la cama, mentre que la resta s’ho guardà per a ell... M’hauria agradat poder saber més de la seva vida, i la seva història, perquè també d’alguna manera, formen part de mi...Continuaré investigant... I siguis a on siguis avi Miquel, un petó!

(La fotografia, extreta d'internet, correspon al camp d'Argeles-sur-mer)