Carnestoltes

Aquest passat cap de setmana encara s’han celebrat alguns Carnestoltes arreu del país. Sincerament, no és una festa que m’entusiasmi, però perquè no, de tant en tant va bé canviar la personalitat i transformar-se en allò que sempre hem volgut/no volgut ser. Cares amagades darrera màscares (quina ironia, a voltes..., perquè hi ha gent que porta una màscara permanentment al damunt...). Dies de disbauxa, que darrera ja ve la penitència, talment la ja arxiconeguda crisi econòmica actual: després d’un temps sense fre, arriben les vaques flaques... En fi, el rei Carnestoltes ja ha acabar el seu mandat per aquest any, així que a esperar el vinent que de nou ens vinguin a visitar les disfresses...
I està a les nostres mans fer que cada dia sigui un jorn divertit, i no només els dies de Carnaval, en què tot s’hi val!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís