Ara que ja és primavera...


Ara que arriba primavera, que de fet ja ens té ben embolcallats, un bonic poema de Pere Guisset, El cirerer del jardí

EL CIRERER DEL JARDÍ

A l'estrena de Març, s'adorna d'alguna floreta blanca !
A l'estrena de Abril, és tot de blanc vestit!
Fins als finals de la branca,
Milers de floretes han sortit.
L'orgullós cirerer del meu jardí,
S'infla com més millor,
Per que tothom admiri,
Del seu nou mantell, la blancor!
La blancor immaculada,
Com la neu del Canigó
Es l'oferta de la Primavera, la dolça fada!
Oferta que cada any li fa do
Més per fer farsa, un descarat vent,
Descarat i entremaliat potser!
A mig Abril, per joc i tot rient,.
Despulla, a poc a poc el meu cirerer,
Tirant pètal desprès pètal, amb molta traça !
Pètal voletjant un moment al buf del vent,
Cercant al sol, la seva plaça
I s'hi posant d'un vol lleuger, graciosament!
Com borrallons de neu, fent al sol,
Un tapis blanc meravellós ! els pètals posar-se junts !
A l'Abril, del cirerer els pètals prenent el vol,
Tenen la Gracia , la lleugeresa i l'elegància dels borrallons !
Amb l'ajuda d'un Vent juganer,
Magnífic espectacle Abril ofereix,
Es el ball dels pètals s'enlairant del cirerer,
Que ajudat pel vent, desfloreix !

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís