Ara que ja és primavera...


Ara que arriba primavera, que de fet ja ens té ben embolcallats, un bonic poema de Pere Guisset, El cirerer del jardí

EL CIRERER DEL JARDÍ

A l'estrena de Març, s'adorna d'alguna floreta blanca !
A l'estrena de Abril, és tot de blanc vestit!
Fins als finals de la branca,
Milers de floretes han sortit.
L'orgullós cirerer del meu jardí,
S'infla com més millor,
Per que tothom admiri,
Del seu nou mantell, la blancor!
La blancor immaculada,
Com la neu del Canigó
Es l'oferta de la Primavera, la dolça fada!
Oferta que cada any li fa do
Més per fer farsa, un descarat vent,
Descarat i entremaliat potser!
A mig Abril, per joc i tot rient,.
Despulla, a poc a poc el meu cirerer,
Tirant pètal desprès pètal, amb molta traça !
Pètal voletjant un moment al buf del vent,
Cercant al sol, la seva plaça
I s'hi posant d'un vol lleuger, graciosament!
Com borrallons de neu, fent al sol,
Un tapis blanc meravellós ! els pètals posar-se junts !
A l'Abril, del cirerer els pètals prenent el vol,
Tenen la Gracia , la lleugeresa i l'elegància dels borrallons !
Amb l'ajuda d'un Vent juganer,
Magnífic espectacle Abril ofereix,
Es el ball dels pètals s'enlairant del cirerer,
Que ajudat pel vent, desfloreix !

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Més informació