Carles Rahola

Ahir se celebrà un malaurat aniversari. El del setantè aniversari de la mort de l’escriptor gironí Carles Rahola, assassinat per les tropes nacionals durant la maleïda i cruenta guerra Civil espanyola. Rahola, escriptor, republicà i ferm defensor de la seva “dolça Catalunya”, tal i com ell la definia. Una gran persona, un gran escriptor, que fins al final del seus dies va lluitar pel què creia. Però per ser com era, per defensar les seves idees, el van afusellar vilment. Però aquests dies a Girona s’ha redescobert aquest important personatge (personalment també ho he fet durant aquests últims jorns. Perquè no mori en l’oblit, perquè les seves idees continuen més vives que mai. I de nou, torno a repetir, que per a ell i per a tants d’altres que ens han deixat per defensar fermament el què creien, el millor homenatge és la victòria! (http://es.wikipedia.org/wiki/Carles_Rahola)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís