Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Cap de setmana enmig d’un paradís de la naturalesa al Pirineu aragonès. Tranquil·litat, amics, natura, aventura, sentiment de plenitud. El senderisme es barreja amb l’escalada, el barranquisme i seguir vies ferrades, entre altres. Tot un món, deixar de banda les preocupacions per fondre’s amb la immensitat del que ofereix la mare terra. Rius, gorgues, cabres contemplant-ho sornergueres, envoltats d’arbres que s’ho miren pacientment tot oferint la seva obra als transeünts que els visiten. Intimitat amb una mateixa, redescobir-se. Senzillament, dies genials per a desconnectar, carregar energies i sobretot, viure la vida!
Comentaris