Diari de viatge a Còrsega: dia 2
Malgrat la duresa de la moqueta del ferri, aconsegueixo dormir algunes horetes, tot i les portes que s’obren a cada pas i el vaivé de les ones i dels peus que es passegen vora el nostre llit improvisat. Sortint a coberta, el primer que veuen els ulls adormits són els contorns de Còrsega que es comencen a dibuixar sota els raigs de l’alba.
Al cap d’una estoneta arribem a Ajaccio, la capital d’aquesta nació Mediterrània. Amb els estris i aliments que portem esmorzem en un carrer de la ciutat que va veure néixer Napoleó.
No ens hi quedem gaire estona i agafem el cotxe direcció Portichio. Trobem càmping per allí i ens hi instal·lem. Per refrescar-nos de la calor asfixiant, anem a banyar-nos a una platgeta prop del càmping. Però com que d’ombres no n’hi ha gaires, decidim endinsar-nos cap a les muntanyes, buscant unes gorgues. Camí de corbes... i acabem trobant una petita gorga mig ombrejada i que compartim amb una família... No era les gorgues que esperàvem però per descansar va molt bé... Entre les ombres i el sol, contemplo el paisatge, llegeixo, respiro, visc. I quan ja el dia comença a decaure tornem cap al càmping a fer el sopar i prendre una ratafia tot contemplant el cel estrellat i demanant algun que altre desig al estels fugaços...
Al cap d’una estoneta arribem a Ajaccio, la capital d’aquesta nació Mediterrània. Amb els estris i aliments que portem esmorzem en un carrer de la ciutat que va veure néixer Napoleó.
No ens hi quedem gaire estona i agafem el cotxe direcció Portichio. Trobem càmping per allí i ens hi instal·lem. Per refrescar-nos de la calor asfixiant, anem a banyar-nos a una platgeta prop del càmping. Però com que d’ombres no n’hi ha gaires, decidim endinsar-nos cap a les muntanyes, buscant unes gorgues. Camí de corbes... i acabem trobant una petita gorga mig ombrejada i que compartim amb una família... No era les gorgues que esperàvem però per descansar va molt bé... Entre les ombres i el sol, contemplo el paisatge, llegeixo, respiro, visc. I quan ja el dia comença a decaure tornem cap al càmping a fer el sopar i prendre una ratafia tot contemplant el cel estrellat i demanant algun que altre desig al estels fugaços...
(La foto és de l'illa de Còrsega amb els primers rajos del dia...)
Comentaris