Diari de viatge a Còrsega: dia 10 (i últim)

La nit va transcorrent, ens anem despertant amb la ventada que ens va omplint de sorra els cossos. Finalment, sona el despertador i ens aixequem, just per plegar els sacs i pujar al cotxe i anar al port, a on ja comencem a fer cua per embarcar. Mentrestant, esmorzem entremig de cotxes i pugem al ferri que ens ha de retornar al continent. Un cop al ferri, l’aire condicionat està tant for que s’hi està més bé a fora que a dins. Cerquem un lloc i el trobem al costat de la piscina del ferri, amb unes hamaques. De seguida m’adono que el viatge no serà gens plàcid. La mar, la nostra Mediterrània està molt moguda i de seguida em marejo. Per davant queden moltes hores, però cada vegada la sensació és pitjor. No em puc ni moure. La mar no es calma i el sol no fa acte de presència. Les hores passen molt lentes, però al final, després que el sol reconforti una mica el mal moment, arribem a la italiana Sivorna, amb retard. El dia està grisós. Baixem mig marejats del vaixell i enfilem als cotxes. Mica en mica anem sortint i enmig d’una forta pluja, agafem ja el camí de tornada. Al cap d’una estoneta de conduir ens parem a dinar i a agafar forces. Encara ens queden moltes hores per davant. Així doncs, van transcorrent les hores de carretera enmig de migdiades, converses, música i silencis, fins que ja ben passada la matinada arribem a Girona. S’han acabat 10 dies de viatge, de desconnexió, de màgia... Fins la propera!
(La imatge correspon a la posta de sol que vam veure a l'autopista, ja de tornada cap a terres catalanes)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís