Diari de viatge a Còrsega: dia 4

És dissabte. Ens aixequem amb alguna que altra lleganya als ullets i desmuntem el campament. Fem dels maleters del cotxe un tetris i en posem de nou a la carretera. Cap a on...? Fem una primera parada dalt d’un cap, un mirador. Deixem el cotxe i caminem una estona fins a arribar a una tanca que sobrepassem sense gaires problemes. Ens endinsem en el que sembla una antiga ciutat de vacances, ja abandonada, i coronada per una torre de pedra. Les vistes són magnífiques! Atrevits i atrevides, entrem dins de la torre i ens enfilem per uns graons de via ferrada fins al capdamunt, a on el vent i la brisa transporten les pors ben lluny. Contemplem el paisatge, ens fem fotos, admirem el nostre voltant i amb baixem de nou. S’ha acabat fer el pirata! Reprenem la marxa i després d’una interminable carretera de corbes anem a parar a una bonica platja, a on fem paradeta entremig d’italians, corsos, francesos, bascos, etc per fer un bany de sol i d’aigua, jugant a que les ones ens transportin com nens i nenes petits. Quan ens cansem, enfilem de nou al cotxe i ens dirigim a la vila de Filitosa, a on hi ha uns quants menhirs i monuments històrics, però el preu de l’entrada ens fa desistir de fer el passeig per la prehistòria. Així doncs, continuem la marxa i arribem a un bonic poblet, ja gairebé a quarts de 5 de la tarda per fer un mos. Quina tranquil·litat! La mestressa de l’establiment a on dinem en serveix els paninis amb tota la parsimònia del món, mentre sota la taula un gos adormit fa de decoració perfecta a l’escena. Per la població hi ha petites escultures, ja que s’hi celebra un petit festival d’art. Per pair el dinar fem una petita caminada pel poblet: els nens jugant davant de l’església a la petanca o la gent concentrada al pati de l’escola a parar la fresca, mentre a l’horitzó es dibuixa un paisatge increïble. Reprenem la marxa direcció a Olmeto, a on trobem càmping després d’una interminable cua de cotxes per culpa d’un semàfor. Quan arribem al càmping ens trobem amb la desagradable sorpresa que els veïns de tenda no ens hi volen. Enmig d’una petita discussió, anem a buscar una altra parcel·la a on instal·lem la tenda i preparem un bon àpat a base de verdures i amanides. Avui, per fer baixar el sopar, enlloc de la ratafia sota les estrelles agafem el cotxe i ens dirigim a Prupià, una ciutat costanera, a on tastem al típica cervesa corsa, la Pietra, feta amb farina de castanya. Amb la banda sonora d’un parell de nois cantant cançons i fent versions, es van escolant les hores. Em quedo absorta en la música i en els pensaments, fins que al final marxem i abans de tornar al càmping, passegem entremig de sumptuosos vaixells amarrats al port...
(La foto correspon al poblet a on vam dinar, amb unes vistes impressionants!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís