Diari de viatge a Còrsega: dia 3

De bon matí ens llevem i preparem l’esmorzar sobre una pedra que ens serveix d’improvisada taula. Ens abillem amb roba de muntanya, que avui toca excursió. Així doncs, amb ganes de descobrir uns llacs, agafem els trastets i anem direcció a la muntanya. Camins sinuosos envoltats de boscos que semblen de fades. De tant en tant algun poblet ens saluda fins que... ai las! Un camió de la brossa conduït per un home que li falta un bull ens envesteix i ens danya lleugerament la voiture. Després d’un llarguíssim estira i arronsa amb el conductor, sortim mig indemnes del petit incident i decidim reprendre la marxa cap als llacs. Arribem al punt de sortida, servidora feta una sopa de marejada, i comencem l’excursió amb el sol clavant-nos clatellada. Enfilem muntanya amunt enmig de porcs i vaques que pasturen entremig de rierols. Al cap d’una bona estoneta arribem als llacs, una sèrie de petites llacunes envoltades d’herba, a on fem paradeta per dinar. La fresca comença a fer presència, al mateix temps que uns núvols una mica amenaçadors, així que decidim fer el camí de tornada. El paisatge és espectacular, rierols i arbres s’abracen, sota l’atenta mirada de les pedres... Són moments íntims, almenys per a mi, d’estar amb mi mateixa i pensar, impregnar-me del que m’envolta, pensar. Tira que tiraràs, arribem al cotxe després de fer una paradeta final al costat d’un dels rierol sota l’atenta mirada dels porquets allí presents. Finalment, una mica enfredorits, agafem el camí de tornada cap al càmping, a on una dutxa i el sopar són el preludi per una altra nit de conversa i històries amb una ratafia a la mà i la mirada dels estels...
(La foto és d’un dels llacs que vam veure a l’excursió)