Diari de viatge a Còrsega: dia 8

Al matí alguns ens llevem ben aviat: avui anirem a fer una via ferrada que hi ha a Chisa, mentre que els altres es queden a dormir i aprofitaran el matí per anar-se a banyar de nou a les gorgues. Els que anem a fer la via , davant de l’ajuntament de nou preparem una taula i esmorzem, mentre el senyor Pierre ens saluda de nou. Mentre esmorzem pel voltant tenim unes simpàtiques vaques que es passegen prop de nosaltres. Acabats d’esmorzar ens equipem per començar l’aventura. Ens dirigim a la caseta a on es paga una espècie d’entrada i alhora es lloga el material per fer la via. La simpàtica senyora que ens atén ens explica com van alguns dels elements que haurem de fer servir. Ens posem en camí: només de començar ja hi ha un pont tibetà. Anem fent la via: caminades, pujar escalons, ponts que es mouen en passar... Davall únicament hi ha una gran distància entre els cossos i el terra. En alguns moments sensació de lleugeresa, barrejada amb por... Però endavant. Un cop començada ja costa poder tornar endarrere. Al cap d’una estoneta arribem a una tirolina. Serà tota una experiència, almenys per a mi, que no n’he fet mai. En alguns moments em tremolen les cames, segur que faig cara de pànic... Però m’hi tiro! Quina sensació, com de volar! Mica en mica anem cremant etapes de la via, ponts de troncs, més tirolines, escalons, caminada. Pel camí també veiem que unes quantes sargantanes corses, que tenen la cua d’un color blavós-verdós. Cansats, fem l’última tirolina, d’aproximadament 230m. Hem estat de sort que l’astre rei avui no ha brillat com ho havia fet en els dies anteriors...Afamats, fem l’últim tros: un preciós passeig enmig d’una arbreda direcció al centre del poble. Quina sensació de tranquil·litat i de satisfacció després d’acabar la via. Ens dirigim a l’hotelet a on hem fet nit i ens reunim tots per dinar. Recollim i de camí de sortida d’aquest màgic poblet ens parem a refrescar-nos a les gorgues, juntament amb la gent del poble. Ens banyem, nedem, ens llancem de les roques... Quan la tarda ja comença a decaure marxem. El viatge ja s’està acabant i hem de fer camí per anar a buscar el ferri que ens haurà de tornar a casona. Com que el dia ja s’està acabant, ens parem a un càmping arran de la platja, a on plantem la tenda per últim dia. Aprofitant l’avinentesa, anem a fer el sopar i menjar a la platja, amb el vaivé de les ones com a banda sonora. Amb un vas de vi a les mans fem tertúlia, mentre aprofito per anar a notar la tebior de l’aigua als peus abans d’anar dormir. Moments molt bonics, pensant, recollint-me, gaudint del silenci, i amb la lluna fent-me companyia. Ens n’anem a dormir, sota els eucaliptus a on hem parat la tenda.. Però prop del càmping passa una carretera força transitada i a mi almenys, els cotxes no em deixen pas dormir molt... Però són vacances, què carai!

(La foto és d'una sargantana corsa que vam veure durant la via ferrada)