Diari de viatge a Còrsega: dia 5

Diumenge al matí. La mandra no se’ns enganxa gaire a les cames i ens aixequem. Tornem amb la tediosa activitat de desmuntar la tenda, però què hi farem! Una mica d’esport matutí no fa cap mal. Carreguem els cotxes i ens dirigim a un bonic poble, Sartène. Una vila situada enmig les muntanyes, preciosa, alhora que turística. Passegem, fem alguna que altre compra, fem el turista. Ens perdem pels carrerons, contemplem el paisatge, m’impregno de la serenitat que em transmet el poble. Abans de reprendre la marxa, trobem una senyora i hi fem petar una mica la xerrada. Ens explica que a Còrsega hi ha aproximadament uns 260000 habitants, la majoria concentrats en les ciutats i zones turístiques. Abans de sortir del poble ens parem a posar benzina i... canvien tots els plans! Es perden les claus d’un dels dos cotxes i desesperats les cerquem pertot arreu, infructuosament. Traiem tot el que hi ha, mirem racons i raconets, i res de res. Què fem? Alguns transeünts ens ajuden a apartar una mica el cotxe i al final truquem al RACC, que ens envia una grua. Decidim portar el cotxe a un càmping, a Sartène mateix, a on muntem de nou la tenda. Sembla que els camins de la gent dels dos cotxes s’hauran de separar per unes hores... Cansats, decidim anar a passar les últimes hores del dia a un platgeta propera. Hi arribem quan el dia ja decau, com el sol comença a despedir-se del jorn que ha il·luminat durant hores. Ens banyem (quina temperatura tant perfecta que tenia l’aigua!!) i ens quedem a contemplar una magnífica posta de sol, mentre la lluna ja fa acte de presència per l’altre costat. Mica en mica l’astre rei es va amagant a l’horitzó, deixant darrere seu un espetec de colors que fan posar la pell de gallina, fan brollar tendresa pel porus de la pell... Amagat l’estel, pugem al cotxe i retornem al càmping per sopar... Sorpresa! Han aparegut les claus del cotxe! L’endemà podrem continuar el viatge tots junts! Després del sopar i una conversa amb la companyia d’un vi cors, en n’anem a dormir amb el crit d’una xibeca fent-nos de banda sonora (i d’improvisat despertador a mitjanit)....
(Foto de la posta de sol a la platja)