A vosaltres, que us estimo


Vull dedicar aquest escrit als meus avis, Remei i Àngel, que per aquestes dates van començar una nova vida, fa 13 i 6 anys respectivament. Per ells, amb tot el meu amor.


A vosaltres
Primaveres esgotant les hores
Sol lluint però no brillant
Poques orenetes cantant,
Desitjant parar les hores

Maleïts junys de fa uns anys
Entre la tristesa us anàveu apagant
Impotència al cor i a les mans
Esqueixos a les nostres ànimes

Tresor amagat dins meu,
Totes les estones compartides
Ensenyances de vida,
Amor infinit.

Ara la vostra presència no és física
Però el vostre llegat previu
En cada instant, arreu del meu món

Perquè sou part de mi.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"